Jo estava a l’esclavitud
i molta pena passava;
lo que més consol em dava
era un clavell que olorava
que vós havíeu tengut.

Jo no sé què t’he de dir
com te veig tan encarada:
tu no agrades a mu mare
i manco em ´grades a mi.

Un corb qui robava figues
i tenia corbetons,
los deia an es seu fions:
-Menjau figues, menjau figues,
i jo menjaré figons.