Una joveneta
molt agraciada
me va dir un dia
si jo la volia
perque més fadrina
no volia esser.
Jo li vaig dir: -Passarella,
deixa’m viure descansat
que jo a sa casa
no hi vull femella;
rebota, ferrera!
no vui ser casat!
A Llubí, ses llubineres,
com han ’cabat de segar,
comencen a rossegar
ses mans per ses tapereres.
Isabet, cara de rosa,
¿me vols donar un clavell
per posar-me en es capell?
Jo no et deman altra cosa.