Sa meva fauç és d’acer
i té es dentat de ferro.
Jo peg qualque toc en terra
per veure si la rompré.
A terra de la cuncanya
ets abres fan ganivets,
los cuien com ja són secs,
i, qui més fa, manco guanya.
A una bona solada
vaig coir un paner redó.
Al•lota, digue-mos-hó:
s’oliva de Galatzó
es vent la vos ha tomada.