Una amiga meva em deia:
-Saps que m’agrada, un pastor!-
Jo li deia: -Un llaurador,
perque li puc dur sa reia!-
I ella responia i deia:
-També li puc dur es sarró!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Camp i conreus, Declaració, Desig, Eines medi rural, Festeig, Joventut, Llaurar, Pastor
Mètrica
7a7b7b7a7a7b
Rima
Assonant
Versos
6
Núm de glosa
3385
Volum
I
Núm de pàgina
198
Altres cançons relacionades
Majoral, deixau-m’hi anar,
a corrí a sa llaurada;
jo no hi som p’es pareier
ni p’es parei ni s’arada;
jo hi som per un jornaler
que té ma vida guanyada.
S’estimat està a Sa Pobla
i diu que no vol venir.
Jo li he enviat a dir
que li pagaré es camí,
es d’anar i es de venir,
de cada passa una dobla.
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era el meu penar
com lluny d’ella me trobava.
Tradicionari de Mallorca
