Se perden naus i galeres,
se perden enteniments,
se perden ciutats i terres:
no és res que jo perdi es temps.
Que rigui qui té riaies:
ja hem acabat de segar.
Ara jo aniré a lligar,
i farem ses acabaies.
Estimada, cara d’or,
prenda volguda i garrida,
da’m una gota de vida.
¿Que és de bronzo, lo teu cor?