Un vespre, devers les onze,
damunt es puig de Tonyí
vaig veure es senyor de Graonda
que se n’anava a dormir.
El vaig veure que corria
per sa llinya de sa pleta.
Un homo amb una escopeta
se n’anava determinat
a matar un escaravat
que pescava amb sa canyeta.
De ses cames d’un moscard
en feren cinc-centes caixes;
des cap, coranta mil maces,
bones per picar espart.
D’ets uis feren criatures,
i de ses llavoradures
en compongueren banquets.
Es budell cular tengué
cinc-cents sacs de nou barcelles,
i d’ossos i de costelles
cent covos i un paner.
En Guiem Esclafader
no s’agrada d’esclafades,
i se’n menja cent fornades,
cent covos i un paner.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Santanyí
Rima
Assonant
Núm de glosa
56
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Ja som arribats, Coloma,
en es Pou d’En Cirineu,
i, si sa xeixa no jeu,
un homo amb sa fauç la toma.
Sa meva amor te vaig dar,
però ara la me’n torn,
que he trobat un altre forn
que s’hi lleva més bon pa.
Com tu caigueres soldat,
jo havia de caure morta,
i almanco hagués estat
el meu cos aquí retirat,
i el teu a fora Mallorca.
Tradicionari de Mallorca
