Departat de vós, vuit dies
me pariesen un-cents anys:
sou causa de tots mos danys
i de poques alegries.
Ramell de mes alegries,
no sé com he de campar
perque dins un any hi ha
tres-cents seixanta-cinc dies.
Diuen que a’s mig de la vila
ha caigut un gros estel.
Sa guiterra d’En Pentina
sempre diu: dassè’l, dassè’l.