Jo estava a la flor del món
quan s’estimat me deixà.
Si no hi ha temps que no torn,
sé que aquest no tornarà.
Senyor, feis-me’l avorrir,
an En Toni, que no el vull,
p’En Joan encobeir,
sa nineta d’es meus ulls.
Escoltau ses gloses meves,
veureu si és ver lo que dic:
Oh, desgraciat ropit,
¿on te n’has anat anit
a deixar ses plomes teves?