Altres cançons relacionades
Una fadrina ha d’esser
callada com un confés,
emperò tu ralles més
que un papagai, i dic ver.
A ses campanes de coure,
de lluny les deuen sentir.
Si tu l’has rigut de mi,
`vies de passar es camí,
i jo no em `via de moure.
Veiès si tu me voldries,
jo qui tenc casa parada
i tenc una olla cruiada
i una caixa sense sòl
(coberta, mai n’ha tenguda),
i una aufàbia rompuda,
sense cap pa en es reol!
Tradicionari de Mallorca
