Ses teules de sa teulada
encara fan sentiment
d’aquell enamorament
que en vós vaig posar, estimada.

Garrideta, parlau baix,
que vostra mare no us senta,
que, si vós estau contenta,
jo d’ets altres no en faç cas.

A la una de sa nit
sa tia Bet hi va anar:
-Fé via! Aixeca’t, et dic,
que jo te duc un partit
que em pens que te convendrà.