Un temps, com jo era jove, passava es temps fent cançons, i ara, amb dos esperons, es cavall no puc fer córrer.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vellesa
Santanyí
116
III
Tenc sa dona, ¿que no ho creis?, que me té desesperat! Du es senyoriu aferrat fins a s’arrel d’es cabeis.
De Pujolet partiràs caminant i faràs via i en ses mans de l’amor mia es ramell entregaràs.
Jo conec un beatot que sempre vol faves tendres, emperò, envenir divendres, llavò menja camaiot.