Aquesta boqueta d’or,
que la tens d’agraciada!
Obri-la qualque vegada
i alegraràs lo meu cor.
Tant de dia com de nit,
sempre em trobes caminant;
faç via sense moure’m,
i si me muir no em faç mal.
Un rellotge.
Jo l’he festejada Rosa,
i ara me som enrosat;
un que en tenia sembrat
en es corral, l’he arrancat
per no pensar en tal cosa.