Un rém de catorze roves
va madurar un borró;
ja ho pot dir mon companyó,
qui va dur, per taiar-ló,
vint-i-quatre destrals noves.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Campanet
Núm de glosa
398
Volum
II
Altres cançons relacionades
Pagaria tres pessetes;
si les vols, vet-les-t’aquí,
per rallar amb un fadrí
que maneja ses paletes.
-Martineta,
¿a on vas?
- A misseta.
-¿M’estojaràs
una cadireta?
-Si n’hi ha.
-Ajoneia’t
que ve un combregar.
Una dona guanya un sou,
i si fila, dos doblers;
i si és casada, endemés,
de sofrir s’homo en té prou.
Tradicionari de Mallorca
