Un rém de catorze roves
va madurar un borró;
ja ho pot dir mon companyó,
qui va dur, per taiar-ló,
vint-i-quatre destrals noves.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Campanet
Núm de glosa
398
Volum
II
Altres cançons relacionades
Amb cadena forta, a mi,
un forner me té lligada;
i si és ver que siga així
que ha de fer altra enamorada,
Reina del cel coronada,
ja em poreu sortir a camí!
El sagrament que és Jesús
és Déu vertader; del cel
Ell és dolç que no pot pus,
molt més que el sucre i la mel.
Un fadrí, en festejar,
se pentina sa clenxeta,
i se fa sa cara neta,
i sa roba més condreta
que té, la se sol posar.
Tradicionari de Mallorca
