Un pastor me té cativa
i no em vol alliberar;
promet que el tenc d’estimar
tant com Déu me darà vida.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Constància. Fidelitat
Poble
Sant Joan
Camp Semàntic
Desig, Destí, Déu, Estimació i afecte, Festeig, Matrimoni, Mort, Pastor, Presó o captiveri
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
2397
Volum
I
Núm de pàgina
144
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
-Adiós, al•lota.
-Adiós, Andreu.
-¿Bona està ta mare?
-Sí, gràcies a Déu.
Darrere sa porta
tenc un sarrió
de sa dona morta,
que Déu la perdó.
Tradicionari de Mallorca
