Es moixet que hi ha a Ses Planes,
s’altre dia se morí:
repicant, feren botir
es rovei de ses campanes.

Tota sa meva grogor
me ve d’una malaltia,
però sa teva negror
no la’t llevarà sabó
ni lleixiu, per fort que sia.

T’ets avanat per aquí
que, en sentir-te, m’aixecava,
i jo per color rallava
com a ton costat estava,
per no fer-te empegueir.