Un jutge que està a l’Audiència
per llegir paper, no és moi.
¿Tu que vols que m’agenoi
davant sa teva presència?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Llucmajor
Ironia, Jutges
7a7b7b7a
Mixta
4
5039
I
293
Tu te devies pensar
que d’enuig me moriria,
i més tost tenc alegria
d’ençà que te vaig deixar.
Tu vas citat i posat,
segons veig, en so parlar!
¿Que et penses que en festejar
ja diuen sa veritat?
Si tu dius que som petit,
més ho era quan vaig néixer:
s’amor no m’ha deixat créixer
només es temps que he dormit.