Jo estic llogat a Son Mas;
sempre guard per ses voreres.
Margalida Torrenteres,
tu qui tens ses mans lleugeres,
vine aquí i m’afaitaràs.

Diuen que es riure i folgar
és un punt de passatemps.
Si et cases i no l’avens,
mon conhort serà plorar.

Madona, jo dejun vui,
però no dejun de pa:
jo dejun de festejar
perquè tenc s’estimat lluny.