Es missatges d’es Fangar
encalçaven sa conia;
no la pogueren ’gafar.
L’amo d’Es Puig d’Alenyar
l’agafava quan volia
i la tornava amollar.

No et pensis que per això
s’hagin mustiat mes plantes:
te vull tant de bé com antes,
o ara més que llavò.

Ja és morta sa moixa guapa
que jugava amb sos pollets;
és morta amb sos peus estrets.
Tocau-la; ¿veis com no rapa?