¿Que no sabeu, estimada,
que es mal de l’amor no és plant?
Ara passaré cantant
sols per dar pena bastant
a la que vos ha privada.

Miirau que ballen de bé!
Jo no dic si s’avendran,
i per ventura seran,
per temps, marit i muller.

Me diuen que vas a Artà
ja em duràs una granera
petita, per sa pastera,
per sa farina agranar.