Un homo que no està bo,
envia a demanar es metge.
Tant m’estim jo que som lletja
com tu que fas mal de cor.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Petra
Dolor i plany, Ironia, Metges, Relacions de parella, Sentiments, valors i actituds de l'individu
7a7b7b7a
Assonant
4
5036
I
293
Vós sou qui amb una mentida
provau una veritat:
vós, del qui més heu amat,
sempre n’heu dit mal, garrida.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Vós veniu, i mai veniu;
ara ni mai vengueu vós!
Si veniu, me feis un pler;
si no veniu, me’n feis dos.