En anar a Ciutat, ’niré
a visitar Santa Eulari’.
No conec cap sabater
que no siga estrafolari.
Margalida, Margalida!
Quina habilitat tens tu!
Sense perjui de ningú,
an es qui és mort, pots dar vida.
A la Torre Xica, a la torre Gran,
allà hi ha una nina que l’etimen tant!
De tant que l’estimen no la casaran.
Se’n va a la Riera, renta un davantal.
-¿De què plores, Pepa, de que plores tant?
-Plor de los meus pares que se moriran!
-Que mòrien, que mòrien, los enterraran!