Una cosa m’aconhorta,
i és aqueixa: en no veure’t,
m’alegra aqueix oratget
qui ve de fora de Mallorca.
En passar p’es meu carrer,
a s’altra part girau-vós;
la gent dirà: -Aquests dos
encara se volen bé.
Me n’anava vora vora
per damunt un camí nou.
Truc i retruc, i val nou!
T’envid la falta, i joc fora!