Un homo, en esser tot sol,
que mena s’orde d’estreta!
Endemés, si és cuqueta,
ja té fred de juriol.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
aràcnics, cucs i mol·luscs, Humor i comicitat, Insectes, Ironia, Pas del temps i cicle de l'any, Solteria
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
5034
Volum
I
Núm de pàgina
293
Altres cançons relacionades
A damunt Son Amengual
serraren dues formigues:
de ses cames feren bigues
i d’es cos abres de nau.
D’es cap feren dos bufets
per dinar cent criatures,
i de ses llavoradures
feren dos-cents tibulets.
Dins la mar de més endins,
que no hi pot entrar ningú,
sa Coronella va dur,
per sopar, carais marins.
A dins la mar dues beies,
¿quin remei poren trobar?
Se volien carregar
Cabrera i tota la mar
damunt ses seves oreies.
Tradicionari de Mallorca
