Com veig que me n’he d’anar,
es peus me tornen arrere,
que planc haver de deixar
aquesta amor vertadera.

Son, son, soneta,
vine, vine aquí:
Sa meva nineta
no es pot adormir.

Maria a Betlem dormia
i el seu Fill hi va anar:
-¿Què feis, Mare mia?
¿Dormiu o vetlau?
-Mon fillet, callau;
no em desxondigueu,
que esta nit he somiat
que n’éreu pres i lligat
i clavat a una creu.