Un homo, com pot, que prenga;
que, com vol, ja no cau bé.
Un gall, a son galliner,
comanda de lo que hi té
(qui no és bèstia, que ho comprenga).
Per aquesta perendenga
jo n’he passat, i ho sé.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Bunyola
Camp Semàntic
Aviram, Bestiar, Desig, Festeig, Joventut, Solteria
Rima
Assonant
Versos
7a7b7b7b7a7a7b
Núm de glosa
3437
Volum
I
Núm de pàgina
201
Altres cançons relacionades
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
em pens si m’estava bé,
hi faria una passada.
Diuen que en anar a segar
se’n duen es ganivets.
Al•lotes, anit se fa
es ball d’aquests jovenets.
Dimenge, amb s’esperar-vós,
amb ningú em vaig divertir;
joves sí que en vaig tenir;
més pena va ser per mi
perque no venguéreu vós.
Tradicionari de Mallorca
