Moliner, amb sa molinera,
que hi dormiu, de descansat!
Fa vent i no heu envelat,
i mu mare té es llevat
que li surt de sa pastera.
Aqueix mocador fa tres
que te varen regalar.
Ara he arribat a afinar
que no fas res per no-res.
Amb sa forca i es fauçó
vaig eixermar a Son Ordines:
de tant d’aficar-me espines,
en es dit tenc un inflor.