Un fadrí enamorat,
com és damunt es portal,
respon i diu: -Jo em sap mal
tan prest haver-me aixecat.
Si tu vols, clavell daurat,
festejaremp’es corral.-
La jove respon lleial:
-Si ets d’es meu natural,
hi pots venir descansat,
però jo tem, estimat,
que no em vulgues fer es dogal.
-De mi no esperis un tal;
¿que encara no m’has mirat?
Jo ja veig que dus bondat,
però et tenc de dir, estimat,
que un tai va desbaratat
en no haver-hi es majoral.
Amoroses
Santa Margalida
Assonant
Acala’t, o si no, t’alç.
¿Que tens ossos en es ventre?
A Déu pregaria sempre
que no t’acalasses mai.
La gent de Llubí braveja
En Jordi de Son Catiu,
i la gent d’Alaró diu
que homo més destre i viu,
amb rodes, no se’n passeja
i sempre du sa corretja
fermada en es darrer piu.
Jo aquí call i mir i escolt
i romanc amb so cor negre.
Encara que no el conega,
tateix, comanau-lo’m molt.