Un fadrí enamorat
se’n va anar fora d’aquí.
Va estar set anys a venir,
i llavò, quan va esser aquí,
trobà son bé sepultat.
Amb guiterra i xeremia,
parteix i la va a buscar.
Fins a sa fossa va anar:
-Deperta’t, ànima mia!
Déu te doni bon repòs.
¿Em vols dir amb cortesia,
que es estat de lo teu cos?
Amoroses
Santanyí
Assonant
Sa sogra tendràs orada,
sempre tendràs que patir.
Sa meva, ¿saps què em va dir?
Que en un mes no trec fuada.
Tenc sa dona, ¿que no ho creis?,
que me té desesperat!
Du es senyoriu aferrat
fins a s’arrel d’es cabeis.
Aqueixs monyos estufats
que duen dins Santanyí,
es predicador va dir:
“Això no m’agrada a mi,
i trob que los poren dir
gerrets enfarinoats”.