Un día una pastora se fue a pastorear.
Guardando sus rebaños, se puso a cantar:
Do re mi, fa fa fa, do re mi, fa fa fa,
do re mi fa, sol la si do, mi, re, do!
Al pasar por palacio, la Reina que la vió
le dijo: -Pastorcita, tu canto me gustó.
Do re mi, fa fa fa, do re mi, fa fa fa,
do re mi fa, sol la si do, mi, re, do!
Si tú eres buena niña, yo te regalaré
un vestido de seda, también lo bordaré.
¿Quieres vivir conmigo? Feliz tu vivirás,
guardarás mis ganados, también podrás cantar:
-Eso, señora mía, eso no puede ser,
mis padres son ancianos y me han de menester.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Temes diversos
Artà
Assonant
265
IV
Que de pena pas, i call,
allunyada de mon bé!
Me'n pren com lo formiguer
que crema davall davall.
Ses uiades que he donades
an es nostro estimadet,
fossen estades de cep,
n’hi hauria cent somades,
i cent bótes congrenyades
per vós, polit ramellet.
Jon tenc una violera
sembrada dins lo meu cor,
i fa violetes d’or
per tu, Tonina Ferrera.