Un dia la Verge Maria,
dins la cova de Betlem,
tenguent son Fill en la falda…
somia que te somia.
Jesús deia:-Mare mia,
¿vós que dormiu o vetlau?
-Oh, Fill meu, no crec dormir,
com tampoc no crec vetlar.
Quina nit! He somiat
que els jueus t’havien pres,
que t’he vist baix d’una creu
ben lligat de mans i peus.
Aquells peus llavò enclavats
i enclavades ses teves mans,
tota sa boca amarada
d’un raig de fel i vinagre.
Coronaven lo teu cap
setanta-dues espines.
-Mare mia, no ploreu,
no ploreu, la mare mia;
a patir pel pecador
he vengut en esta vida.
Mon pare celestial
damunt noltros vetlarà.
Dormiu, dormiu, mare mia,
o si no, n’heu d’engronsar
Estic a dins de ta falda,
mon par emos deu mirar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Religioses
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
17
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Ja ho seràs, ja no ho seràs,
madona de S’Alcoraia.
Si no vols jeure a sa paia
ja jauràs a matalàs.
Ja som a mitjan setmana
i lo meu bé no és vengut.
¿Que no deu tenir salut,
o de veure’m no té gana?
Dins es maig sa beia tresca
cercant flor de romaní.
Al•lota, tu vols punyir
i no saps ’guantar es cabestre.
Tradicionari de Mallorca
