A poc poc s’encén es foc
si atien ses estelles.
Quina cara fan ses veies
com es joves estan prop!
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Desditxada la poncella
que la tiren per sa pols!
Sa meva al•lota en vol molts,
i són molts que es riuen d’ella.