Un dia em vaig devertir
en mirar el cel.
Se vestí color de gel
i sortiren ses estrelles
i també ses meravelles
amb un gran nas.
No em pensava que tenguessen
tan bona pinyota.
Com aquella muntanyota
de Calicant.
Vaig posar un peu enrere
i un envant,
i el me vaig mirar bé,
i va esser un seguer
qui deu homos hi guardaven beies.
Se tapaven ses oreies
amb un llençol
per por de qualque bereiol
que no else picàs.
Arrufaren es nas
per ses voreres.
N’aplegaren set calderes
de brescam net, fora brut.
No hem de parlar d’es cerut
ni tampoc de s’aigo amb mel.
Va sortir Mestre Rafel
amb sos reganyols de fust.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Sineu
Rima
Assonant
Núm de glosa
43
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Jo et duc comandacions
d’un jove qui fa quartanes
i té ses colors tan sanes
com aquelles hortolanes
qui d’estiu mengen melons.
Escoltau i oireu
lo que un homo vei vos diu:
Per ses feines que teniu,
no importa que torneu.
-¿Que tanmateix dureu lloc
per posar sa botelleta?
-Jo duc una senaieta:
¿que trobau que serà poc?
Tradicionari de Mallorca
