Ara ja sou a les totes:
En Jordi no vol mudar.
A sa vorera de mar
jo me’n vaig a sembrar rotes.

Tu te devies pensar
que, en veure’t, m’amagaria;
jo, per rallar amb tu, aniria
allà d’on va dur Maria
ets olis per batiar.

Jo pagaria un escut
no haver-li donat entrada,
sols per no esser murmurada
d’En Juan, qui n’és un brut.