Un ca, com ha tornat vei,
està a un racó retirat;
si no pega qualque llatr,
ningú se recorda d’ell.

Més informació
Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Cans

Poble

Sant Joan

Núm de glosa

305

Volum

II

Altres cançons relacionades

Ja s’han aplegats bons dos,
amics corals,
que van buidar barrals
per ses tavernes,
No han menester llanternes
per entrar-hí,
emperò per a sortir
ja n’han mester.
Millor seria un fester
de gran flamada
i que no fes cap orsada,
com pot seguir,
a un altre es pot ferir
i dur-se’n un xasco.
Perilla agafar-li asco
i vomitar.
Seria lleig publicar
sa gateria,
i fer-ho de bell de dia
molt mal estil.
En Jusep se’n va a can Gil
a buidar tasses
amb En Tià Carabasses,
alias Mama,
i tot lo dia s’exclama:
-Beguem, bo pruna!
Beguem, que una no és ninguna!
Beguem-ne més;
encara tenc dos doblers
per repetir!-
En Tià diu: -Vet aquí
un amic meu!-
Com veu que no li sap greu,
lo fa gastar.
-Oh, l’amo!- crida En Tià-
teris sa botella
i beurem la xorbella!
Treis xamporrat,
que jo en som molt afectat,
i d’aigordent!-
Se beuen s’enteniment
amb sa lliçó.
I En Jusep tomba redó
quan l’han tastat,
romangueren tot astorat
sense paraula.
I Na Maria Banaula,
sa seva dona,
tota se veu li retrona
dins es carrer:
-Que facen venir es barber,
que En Pep té mal!-
Es barber diu: -Es brocal
que l’ha tocat!-
Ella diu: -Pep, tu estàs gat,
gran polissó!-
I ell agafa un bastó
per pegar-lí.
I diu: -Surt-me d’aquí,
dona ramera!-
Fent esses li va darrere
per sa botiga
i, de cop, fér a una biga
i a un banc.
Veis aquí que un roig de sang
li tiny sa cara.
-Ai! Jo t’assegur des d’ara
la’m pagaràs!
-I tu no t’aguaràs
ara ni mai,
fins an es darre badai!-
diu Na Maria.-
Tu toques sa xeremia
massa sovint;
lo te donen franc de quint,
an aquest suc.
-Jesus, Jusep, jo no puc
aguantar més
que te vegin p’es carrers
de tal manera…
Això ja me desespera:
hala, a colgar!-
Caiguent d’aquí i d’allà,
’nant de la banda,
lo se’n mena dins la cambra,
cap an es llit,
i roman tot embaltit.
Sa dona plora,
i ell, al cap an es llit,
i roman tot embaltit.
Sa dona plora,
i ell al cap de mitja hora,
somia beure aixopit.

Com veig aquest estelet
que va darrere sa lluna!
Que he passada de fortuna
estimada, per veure’t.

Na Maria Pou s’estufa
com un endiot pintat;
an es seu enamorat
li diuen En Pep Baldufa.

Mallorca Oral - tradicionari-de-mallorca

Tradicionari de Mallorca

Mallorca Oral - arxiu-oral-de-mallorca

Arxiu Oral de Mallorca