Un barco la mar passeja
que és posat de Déu del cel.
Envia’m a dir, Miquel,
Na Maria, qui festeja.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Sant Joan
Camp Semàntic
Barca, Cel, Cel i infern, Desig, Déu, Enveja, Festeig, Joventut, Mar i ribera, Solteria
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
3413
Volum
I
Núm de pàgina
200
Altres cançons relacionades
Si Déu mos proveïgués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
també que doble mos fes,
i faves que n’hi hagués
més que caramull de paia.
Ametlers i garrovers,
que en pegar-los espolsada,
en caigués una solada
que sa terra no se ves.
I, en estar en flor es cirerers,
que no hi hagués cap boirada,
i a sa vinya, sa cendrada,
Déu que no n’hi prometés.
Es batistes, vinaters,
en es trescolar vos fes
a cent quartins per somada.
I sa fia de la casa
un estimat nou tengués!
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era el meu penar
com lluny d’ella me trobava.
Enmig de la mar veig un fum
que se’n puja poc a poc;
encara que festeig prop,
tenc s’amor posada lluny.
Tradicionari de Mallorca
