Caragol, treu banya,
ton pare és a muntanya,
ta mare a’s molí..
Caragolet, caragolí!

A la matinada fresca, lai, lai, quina fresca hi feia!
Jo me’n vaig anar a caçar, lai, lai, quina fresca hi fa!
No trobí caça ninguna, ni res per encativar,
Només una joveneta, qui guardava bestiar.
Ella estava adormideta a l’ombra d’un auzinar.
Vaig coir un ram de violes, damunt ella el vaig tirar.
Les violes eren fresques i la jove es despertà.
Quan la jove se despertà, la color va tramudar.
-¿Què cercau aquí, bon jove? ¿Què veniu aquí a cercar?
-La vostra amor, joveneta, si vos la’m volíeu dar.
-Demanau-la a lo meu pare, jo no la vos puc donar.
Si el meu pare la vos dóna, jo no la vos puc negar.
-¿No em diríeu, pastoreta, de qui és el bestiar?
-Les auveietes són meves i els anyells del meu germà,
i els bouets són de mon pare; si los vui, los me darà.

Es lleixiu de Son Espès
és bo per escaldar panses:
es vespre de ses matances
en daren a dos o tres.