Un ametler perd ses fuies
i un garrover les té.
De paraules, te’n diré,
de dolces, tantes com vuies.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Camp Semàntic
Ametllers, Declaració, Desig, Festeig, Garrovers, Joventut, Paisatge, Solteria
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
3406
Volum
I
Núm de pàgina
199
Altres cançons relacionades
Si Déu mos proveïgués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
també que doble mos fes,
i faves que n’hi hagués
més que caramull de paia.
Ametlers i garrovers,
que en pegar-los espolsada,
en caigués una solada
que sa terra no se ves.
I, en estar en flor es cirerers,
que no hi hagués cap boirada,
i a sa vinya, sa cendrada,
Déu que no n’hi prometés.
Es batistes, vinaters,
en es trescolar vos fes
a cent quartins per somada.
I sa fia de la casa
un estimat nou tengués!
S’estimat està a Sa Pobla
i diu que no pot venir.
Jo li he enviat a dir
que li pagaré es camí,
es d’anar i es de venir,
de cada pam una dobla.
Si a mi m’estava bé,
a veure’t seria anada;
com una desbaratada
ploraria p’es carrer.
Tradicionari de Mallorca
