Altres cançons relacionades
Vós sou qui a mi me privau
ses meves alegrietes:
de lluny me feis manballetes,
i, com som a prop, no em mirau.
Vós teniu l’aigo embassada,
bona amor, i no em regareu,
emperò no la’m fareu
que no la m’haja pensada.
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.
Tradicionari de Mallorca
