Par que sieu la magrana
que té los grans estojats.
Mereixeu dos mil criats
que vos servesquen, Juana.

Da’m ses mans, farem ses paus.
Massa ja mos n’hem retretes.
Te n’he fetes, me n’has fetes:
porem dir que estam cabals.

Una fadrina, quan fila,
dins ses mans hi té un bastó.
Diràs an es companyó
que me duga un mocador
d’aquells garrits, de llamina.