-Tu qui fas de filosof
¿me vols dir si farà vent,
que me’n vaig a pegar foc
a un formiguer que tenc?
-Pega-li foc, que et convé,
que aquest vent s’amansa
i s’homo casat també.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vents
Poble
Artà
Núm de glosa
161
Volum
II
Altres cançons relacionades
No hi ha al món tan gran enuig
per un pareier qui llaura
com rompre s’arada i caure
i veure es parei qui fuig.
Si s’estimat se moria,
cosa que es meu cor no vol,
i m’estava bé es dur dol,
tota la vida en duria.
Com veig que me n’he d’anar,
i no us he de veure pus,
careta de Bon Jesús,
jo de prop vos vull mirar.
Tradicionari de Mallorca
