A s’amor vaig dir un dia:
-¿Què faran aquests gerrers?-
Em va dir que no temés,
que menjàs i que begués,
que només se devertia.
I jo, sa por que tenia,
que no es devertís de més,
i que altri la se’n dugués,
i jo burlat romandria.

Jo tenc s’esquena malalta,
i es braços, es coll i es cap.
Per dir-vos sa veritat.
no tenc cap os que m’aguanta.

Si amb los meus uis te vesses,
miserable criatura,
davant tan trista figura,
fugiries, si poguesses.