Té es cap com una magrana;
ses oreies, com dos plats;
ets uis, com a dos llevats:
has de veure si m’agrada!
Tu venies a sa casa
com enamorat volgut.
Jo et tenia entretengut
perque havia d’anar a Lluc;
passava falta d’un ruc,
i tu me servires d’ase.
Tu m’enviares porrasses
i per tot lo món n’hi ha.
¿De mi et vols afisconar?
No basten ses teves traces!