A sa guiterra li veig
d’es mànec fins a sa flor,
però no li veig es cor
a s’al•lota que festeig.
Tot són majorals, que veig;
tothom mana i ningú paga:
duen es sarró més magre
que s’ase que jo maneig.
No em volem cap
que no s’hagi engatat.
No en volem cap
que gat no sia estat.
Beguem i fumem
i llavò ja pagarem.