Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
Com tu voldràs, jovenet,
dir mal d’una altra persona,
fé una volta rodona
i, com el pago, mire’t.
S’altre dia s’homo meu
amb una altra em baratava;
set sous de tornes donava,
i a mi no em va sebre greu.