Si vostra mare en vol d’altre,
a mi en causarà la mort.
Si em voleu, estic més fort
que no està es castell de Malta.

Dia quatre de gener
de l’any mil vuit-cents setanta,
una desgràcia molt planta
a Llubí succeïgué.
Si tenc memòria bastanta,
pel temps la vos contaré.
Les onze, faltava un poc,
que la jove festejava,
i, a mitjanit, estava
tota flamejant de foc.
Sa campana qui tocava:
-Petits i grans, tots correu,
I a can Bordoy trobareu
ses cases qui fan flamada!
Na Catalina i sa mare,
si no són mortes encara,
de dins es foc les traureu!
I us assegur que tendreu,
el dia que us morireu,
la glòria asegurada!-
Na Catalina dirà,
com s’encontrarà amb sos lladres:
-Amb tretze guinavetades,
no em vàreu porer matar!-
Catalineta Bordoy,
ho contaràs a ta mare:
que una fuia d’atzavara
és bona p’es seu genoi..

Ja hi vas, fuit! Si tu sabesses
lo que t’espera en venir,
no crec jo que per ací
vuit dies hi romanguesses!