Oh quin dissabte tan trist,
i jo esperava alegria!
Esperava que vendria,
i jo encara no l'he vist.
Jo sempre les me bec plenes,
però davant tu no gos;
ramell de principals flors,
jo regaria es teu cos
amb sang de ses meves venes.
Per ventura pensau ara
ane qui dareu es “sí”.
Si el me donàveu a mi,
quina alegria per mi!
Quin enuig per vostra mare!