Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Adiós, lluna de nit;
adiós, sol de migdia;
’diós, clavell encarnat
de clavellina florida.
Com veig aquest estelet
que va darrere sa lluna!
Que he passada de fortuna
estimada, per veure't.