S’aigo ve per una timba
enmig de dos regadors;
de lluny vos dic adiós
perquè de prop no és possible.
Saps que fa de mal tocar
a dins s’era, amb aquest sol!
Si no me duis es consol,
m’aturaré de cantar.
Al fi de la mitjanit,
s’hora que cau més serena,
si t’encontràs, Magdalena,
diria: − Es sol és sortit!