Poreu pensar quin conhort
que tengué En Jaume Parró
quan va sentir en es cantó,
s’ase d’es conco era mort.
Sa meva perdiu va alegre,
tota sa nit ha cantat,
jo me pens si haurà trobat
bon blat, i ha fet sa vega.
Qui té tasca, bé pot jeure,
però en haver-la acabada,
i si la hi donen sobrada,
d’es braços s’ho ha de treure.