Tot són majorals, que veig;
tothom mana i ningú paga:
duen es sarró més magre
que s’ase que jo maneig.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Collir oliva
Puigpunyent - Galilea
92
II
Aquest temps que no et veuré
l’amo amb qui tendré ganància,
perquè d’enyorança i ànsia
molts de pics no soparé.
Hermós, polit claveller,
amb altre no em vull casar.
No muds, que no vull mudar.
Serva’t, i me servaré
tan verd com l’arbre qui té
ses rels devora la mar:
sense regar-lo, verd va,
i jo, sense festejar,
aiximateix te voldré.
Jo tenc sa memòria a sostres
i sa carn a comellars;
dins es cap duc es compàs
per dir-ne poques o moltes.