Tenc enterrat lo més bo
i lo dolent surt defora;
el qui maltrata el meu cor,
mentres me maltracta, plora.
La ceba.

T’avanaves per aquí
que en sentir-te, m’aixecava;
i jo, com amb tu rallava,
mu mare me reganyava
i no t’ho gosava dir
perque no haguesses de dir:
-Que ets tornada d’arriscada!

Davalla-la da-li, da-li,
da-li quintar amb so compàs.
Jo voldria que pegàs
es capçal i es matràs
dins es pla de Biniali.