Com te vaig sentir cantar,
la sirena em pareixia,
i em pensava que s’obria
es puig gros de s’Estepar.
Vós teniu raó, mu mare:
un dolent ne du un de bo;
emperò no seré jo
qui li faça bona cara.
Vuitanta-sis anys d’edat
i no tenc gens de cantera.
¿Saps a on tenc sa quimera?
A conservar sa pastera,
que no s’hi perdi es llevat!